Viure era sobreviure pas a pas.
El seu pensament sense respondre a res.
El seu cos dolgut i trencat prenia escalfor a la llum d’un nou dia, abrigat amb la bata envellida com la seva pell.
Les finestres oferien la claror enmorteïda del nou dia.
Erem a l’hivern.
Havia dormit a estones.
Quan la foscor li havia fet amagar dins del seu fred llit, els peus gelats no li deixaven dormir. Quiet i cobrit fins les celles esperava.
Prenia una tisana calenta de menta i un troç de pà sec, abans d’anar-se’n a dormir. No tenia millor àpat. Just podia sobreviure tenint el que tenia.
Viure era sobreviure pas a pas.
Ni la televisió encenia.
Ni les llums de casa.
Els dies curts i foscos, freds, el tenien encongit.
Sortiria.
Aniria a fer un volt, a moure’s una mica per trobar-se al mig d’un món que ja no el veia.
Fer-se gran no era el millor. No en aquell temps.
La solitud d’un no res.
He vingut des de Xiuxiuejar. Gràcies pel contacte.
ResponEliminaSempre he pensat que fer-se vell ha de ser difícil, i segons quines siguin les condicions de vida, encara més. I com més m'hi acosto més clar ho veig.
He trobat molt colpidor aqeust teu text.
Una abraçada